Aina Aguiló

Intervenció parlamentària 30 setembre

DIMARTS es GP MES va presentar una moció que derivava d’una interpel.lació

En torn de fixació de posicions ha intervingut sa diputada des Grup Parlamentari Popular Ana María Aguiló, que ha presentat una esmena in voce amb sa qual proposava refondre tots es punts de sa moció amb un sol punt: “El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a reunir-se amb els principals interlocutors de la comunitat educativa i també amb l’Assamblea de Docents, per tal de dialogar i analitzar sa política educativa de sa nostra comunitat.”

La proposta de modificació no ha estat acceptada pel grup proposant de sa moció.

INTERVENCIÓ

Gràcies, presidenta, senyors i senyores diputats. És innegable que es esdeveniments han superat i sobrepassat gran part de sa moció presentada, no només pes fet que sa interpel.lació es va realitzar amb motiu de s’inici de curs, sinó perquè, amb es canvi produït a sa cartera d’Educació, s’obrin un seguit d’expectatives que són del tot conegudes pes membres d’aquesta cambra.

Es grups parlamentaris que donen suport al Govern sempre es refereixen a sa legitimitat d’aquests amb referència al suport majoritari aconseguit a ses urnes. Això ho van fer vostès a sa legislatura passada i així ho fem en aquest grup, es majoritari de sa cambra, i és que no pot ser d’una altra manera, ses regles democràtiques ens obliguen i ens permeten fer-ho.

El que no van poder fer vostès és defensar el seu programa electoral, van renunciar, en part en benefici de la governabilitat, per dir-ho suaument. Aquesta és una de ses diferències amb sa situació actual, es nostre grup parlamentari sí pot i ha defensat un programa electoral i defensa es trilingüisme, com a model educatiu enfront de sa immersió, i sobretot ha defensat i ha incorporat al model educatiu sa idea de llibertat, precisament a diferència des que vostès exposen en es punt número 1.

Noltros volem donar sa llibertat i sa possibilitat a tots es alumnes des centres públics d’optar a una educació de qualitat, amb un idioma estranger; és a dir, el que gaudien en es col.legis privats, ara es nostres alumnes de sa xarxa pública seran més competitius i estaran més preparats pel mercat laboral des futur.

El mateix pot dir respecte des punt número 21, els seus temors són infundats i malintencionats, i passarà el mateix que quan es varen equivocar en sa previsió de ses competències lingüístiques, i el mateix els passarà amb ses seves prediccions del que s’anomena comunament sa revàlida. Ses dificultats en es camí no desvirtuen sa bonança de s’objectiu, ningú no ha discutit amb rotunditat el fons de s’assumpte, fins i tot aquests darrers dies s’han criticat moltes coses, no obstant això alguns, més o menys obertament, han expressat sa seva conformitat amb es plurilingüisme i l’han diferenciat des Tractament Integrat de Llengües.

Es conflicte educatiu no és general, patim ses restriccions típiques d’un moment de crisi econòmica i tal vegada amb manco impacte que a altres comunitats autònomes i regions d’Europa que es posen com a exemple de gestió. No podem oblidar que en sa reestructuració des CEP hem estalviat 1 milió d’euros. Es conflicte no és general i és circumscriu pràcticament al model lingüístic el qual constitueix una part des nou model educatiu. Qui introdueix altres elements ara només pretén incorporar confusió en lloc de llum al problema. Qui pretengui dir, com vostès, en el punt número 7, que volem separar alumnes per motius de llengua, fa una pobra aportació al diàleg i al consens.

Aquesta moció des Grup Parlamentari MÉS és s’indicador més clar des compromís i de sa responsabilitat amb s’educació, zero compromís, zero responsabilitat. De tota sa seva moció es desprèn un sectarisme que se situa bordejant l’acceptable democràticament; venir aquí a proposar que la llengua catalana és només sa llengua pròpia de ses Balears, sense acabar de dir el que diu l’article 4 de l’Estatut d’Autonomia, és el més clar exemple del que vostès entenen per educació i sa mesura del que els importa s’educació a vostès, sembla que no els importa gens sa competitivitat dels nostres alumnes en es futur; sembla que no els importa gens ses recomanacions europees en matèria de competència lingüística i, per descomptat, sembla que no tenen cap respecte a sa voluntat política expressada democràticament a ses urnes.

La referència a Llei de símbols, en el punt número 11, és un altre exemple de la seva intransigència; la Llei de símbols, precisament, pretén objectivar l’ús des símbols en es mobles i immobles afectes als serveis públics de sa nostra comunitat autònoma, amb la finalitat de garantir el desenvolupament ple de sa personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i a ses llibertats fonamentals sense interferència ideològiques de cap tipus. El que sembla, llegint aquesta moció, és que pretenen vostès una nova immersió, i ja no una immersió només en matèria lingüística, sinó una vertadera immersió política total, producte del qual sol.liciten a un altre punt, concretament en el punt número 4, fer callar sa societat -perdoni, el punt número 14-, fer callar sa societat civil, quan aquesta no pensa com vostès. En això no vulguin diàleg ni consens, per callar sa boca a sa societat civil no, en això no arribarem mai al diàleg ni al consens.

I altres qüestions de caràcter tècnic que no fan viables algunes propostes de sa moció, ses dades des curs anterior, no ara, sinó des de sempre, són analitzades des del setembre fins a final d’any, per s’organisme corresponent, per cert, un organisme competent i independent. Per tant, en es seu moment sa comissió d’Educació rebrà sa informació corresponent.

Vostès em parlen d’un augment d’absentisme i conflictivitat en els centres educatius. I Sr. MARTÍ, a mi això em va preocupar quan ho va dir, i ho vaig demanar: es problema és que ha canviat sa baremació, ha canviat sa baremació, fins ara sa baremació era amb intervals i et deia més de 35, i ara es compten, cas per cas, es casos de conflicte i es casos d’absentisme. No obstant, és uns des problemes que hi ha dins ses aules i és un problema que és molt important solucionar, d’aquí sa Ponència des pacte educatiu.

Finalment, el nostre grup parlamentari, i jo, com a portaveu d’educació d’aquest grup, venc aquí amb una actitud de diàleg i de consens. El grup majoritari d’aquesta cambra li ofereix s’oportunitat que tots puguem ser conseqüents i afrontem amb responsabilitat sa construcció d’un nou model lingüístic i educatiu……….. (pròxim post)

Fragment intervenció ple dimarts www.parlament.ib